jueves, 15 de octubre de 2009
seguretat
que jo menrecordi no tinc cap història d'aquestes així de risc però ma passat moltes vegades que gent del món m'agrega al msn i al fotolog i jo no els coneixo i nose desprès els elimino per que no els coneixo però la veritat es que fa una mica de por que t'agreguin i tu no saps qui es aquella persona.
jueves, 8 de octubre de 2009
LES COMUNITATS VIRTUALS
Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:
Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".
Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Sánchez (1984), la formació i característiques específiques d'aquests grups són:
es formen en principi per la curiositat dels seus individus vers el nou concepte de "ciberespai"
els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes d'afinitat
es mantenen pels vincles afectius
la inestabilitat i la tendència a la dissolució es constant.
A més, es podria proposar alguna característica més com:
La participació activa de l'individu es indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui allí".)
L'emergència de certes normes consensuades de conducta i identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a través de la Comunicació Mediatitzada per Computador.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:
Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".
Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Sánchez (1984), la formació i característiques específiques d'aquests grups són:
es formen en principi per la curiositat dels seus individus vers el nou concepte de "ciberespai"
els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes d'afinitat
es mantenen pels vincles afectius
la inestabilitat i la tendència a la dissolució es constant.
A més, es podria proposar alguna característica més com:
La participació activa de l'individu es indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui allí".)
L'emergència de certes normes consensuades de conducta i identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a través de la Comunicació Mediatitzada per Computador.
programes lliures
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
drets dautor
miércoles, 7 de octubre de 2009
la seguretat en les xarxes social
De la mateixa manera que en la vida real prens certes precaucions quan coneixes una persona, i valores quina informació és apropiada donar i quina no, a les xarxes socials també convé tenir-ho present.A privacitat és una de les preocupacions principals, entesa com l’accés de tercers a la informació que el mateix usuari publica.En el cas dels menors, per als quals aquestes xarxes són molt populars, preocupa que el seu desconeixement i la seva bona fe puguin ser aprofitats per abusar de la seva confiança.Els ciberdelinqüents, entre tant intercanvi d’informació (dades personals, enllaços, fitxers…), utilitzen les seves estratagemes per al robatori de la identitat.Quan obrim un compte en una xarxa social, ens demanen que introduïm certa informació personal que, juntament amb la resta d’aportacions que fem, pot revelar molt sobre la nostra persona.
lunes, 5 de octubre de 2009
xarxes socials
LA IMPORTÀNCIA DE LES XARXES SOCIALS
DEFINICIÓ:Una xarxa social és una estructura social de caràcter voluntari que es crea a través de la interrelació dels seus membres. Una xarxa social és més que la simpe addició dels seus membres perquè es pot constituir com a agent social.
En les societats contemporànies, amb una absència notable d'un centre cívic (una àgora que faci les funcions de mercat i de conformació de voluntat política), la construcció col·lectiva dels discursos sol realitzar-se en el marc de les xarxes socials.
ALGUNS EXEMPLES DE XARXES SOCIALS:
Hi ha quatre tipus:
Les transitives que la seva relació es deguda al fet de tenir alguna cosa en comú.
Les valorades, que e s pot mesurar la quantitat de relació.
Les diàdiques que t an sols indica l'absència o existència de relació.
I per finalitzar les dirigides, que u n individu te relació amb un altre, però això no implica que tinguin la mateixa relació entre els dos.
xarxes més conegudes:
-facebook
-fotolog
-myspace
-tuenti
DEFINICIÓ:Una xarxa social és una estructura social de caràcter voluntari que es crea a través de la interrelació dels seus membres. Una xarxa social és més que la simpe addició dels seus membres perquè es pot constituir com a agent social.
En les societats contemporànies, amb una absència notable d'un centre cívic (una àgora que faci les funcions de mercat i de conformació de voluntat política), la construcció col·lectiva dels discursos sol realitzar-se en el marc de les xarxes socials.
ALGUNS EXEMPLES DE XARXES SOCIALS:
Hi ha quatre tipus:
Les transitives que la seva relació es deguda al fet de tenir alguna cosa en comú.
Les valorades, que e s pot mesurar la quantitat de relació.
Les diàdiques que t an sols indica l'absència o existència de relació.
I per finalitzar les dirigides, que u n individu te relació amb un altre, però això no implica que tinguin la mateixa relació entre els dos.
xarxes més conegudes:
-fotolog
-myspace
-tuenti
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)